Garlandes de mots
en boca dels lames;
no reciten mantres
no resen oracions:
defensen idees
i exposen raons
usen estratègies,
dialéctica i sons.
Reflexionen en grup,
practiquen diàlegs
incorporant moviments
que els mantenen atents
en qualsevol moment.
Cercles amb els braços,
xocar sonor de mans,
piruetes coreografiades
per segles de cruiximent.
Mirades pícares
somriure obert,
aprenentatge savi
a aquest jardí zen.
Cada tarda, els lames
reflexionen junts
sota la mirada atenta
d’occidentals tafaners
que, sense entendre res,
contemplem la curiosa escena
contenint l’alè.
Cada tarda, els lames
reflexionen junts
practiquen la teoría
que al matí han après.
Disseny curricular
entre el budisme i la modernitat.