Santa innocència!
Us penseu que qualsevol el pot escalar?
- No!
En un moment, l'oculten els núvols.
S'esborra del panorama
i se'ns interposa el cel,
fins que un un cop de vent
ens retorna l'Everest.
Us penseu que qualsevol el pot escalar?
- No!
En un moment, l'oculten els núvols.
S'esborra del panorama
i se'ns interposa el cel,
fins que un un cop de vent
ens retorna l'Everest.
Entrades
.JPG)
2 comentaris:
Es com si el cel estaguera gelós de la muntanya i com un enamorat la cobrira dels altres ulls.
Com anat el viatge, guapetona?
Besadetes des del pic del Moncabrer (que el tinc a la voreta de casa)
Ui, Sàlvia... veig que saps interpretar el llenguatge dels núvols i les muntanyes!et felicito
El viatge, rodó. Com el Planeta.
Aniré penjant cosetes que tinc pels racons del "celebro". (Si les teranyines del qüotidià m'ho permeten).
Records, i salut i una miradeta al Moncabrer.
Publica un comentari a l'entrada