Retornar a nivell del mar
amb la humitat ambient que ens reb,
aires d’estiu mediterrani
tant allunyat de les terres d’allà dalt.
Sedimentant històries antigues
de lames que leviten,
de màgia als monestirs,
de la pel·li amb el Brad Pitt
sota el que he vist:
un poble de la terra,
un paisatge a voltes desolat
una gent afable de molta dignitat
amb somriures envoltats
per turqueses i coralls…
Un poble de la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada